Somnis de vespre

Somnis de vespre,
somnis d'estiu,
somnis que tornen,
a estar sempre vius.
Mirades perdudes,
que troben el cel,
refugiant-se als teus ulls,
que son color mel.
Carícies furtives,
carícies d'amor,
mans que se troben,
clamant la calor.
La llum d'una encletxa,
que il·lumina el teu cos,
abraçant amb mirades
i fondre'ns tots dos.

Maria Neus Ramis Homar 

Sentiments

Es sa necessitat de tenir-te

que em fa tornar boiga

respiro i em sento

aprop de sa teva boca.

Una llum fugaz

una cançó,  una nota,

paraules que em cerquen

el destí que t'anyora.

No se ni com fer-ho,

però et vull a la vora,

abraçant dolç i tendre

a la meva persona,

que et mira, que et cerca

I en silenci.... s'enamora. 

Que bonita la luna

Que bonita la luna,

que tristeza  en el mar,

reflejada y serena

descansando sin mas.

Que bonita la luna,

que nostalgia me da,

ver sus brillos de noche,

apagarse  en el mar.

Que bonita la luna,

que en tus ojos se va,

mientras miras el cielo,

mientras miras el mar.

Maria Neus Ramis homar

Fent camí

Fent camí quan el mon es tanca,

fent camí obrint un nou pas,

tallant l'herba amb les nostres passes,

deixant empentes amb el nostre caminar.

Fent camí corrent per la terra,

fent camí botant un marjal,

trabucant però aixecant-mos,

rodolant sense fer-nos mal.

Quan arriben a la fi de les passes,

quan la terra acabi i comenci la mar,

pegarem un bot a dins l'aigua,

i farem camí... Per la

Mar!

Maria Neus Ramis Homar

Dies i vespres

Dies en el que el cor batega tan fort,

que el teu redol tremola de manera intensa...

Vespres q la teva anima balla  clamant,

que  el teu esperit es difumini amb tendresa...

Dies q el teu esperit vola entre els nuvols,

amb pensaments que t'invadeixen  de pena...

Vespres que els teus ulls s'empanyen amb llagrimes,

que aixugaras amb els somnis q esperes...

Dies q es fonen amb vespres sabent q el teu cor,

... no  et deixara mai tornar els teus sentiments  enrera.

Vespre

El vespre cau a la mar,

la lluna blanca brilla,

sombres esperen al port,

les barques descansen en fila.

La mar reflexa els estels,

que al cel oscur brillen,

descansen  ja els ocells, 

i amb calma el mon gira.

Maria Neus Ramis Homar

Palabras

Palabra...

Me preguntaste que era una palabra...

una palabra puede ser el todo,

i puede ser la nada;

Una palabra que se la lleva el viento

o que puede ser devuelta junto a la brisa del mar,

Una palabra  te puede hundir en la miseria

o puede hacer que renazca  tu alma.

Palabras sin sentido

o palabras dichas de una realidad,

o simplemente palabras

que te hacen suspirar,

tocar el cielo con las manos

para luego hacerte caer sin mas.

Palabras que salen de tu boca

convertidas en versos

o convertidas en prosas.

Palabras escritas,

palabras olvidadas...

palabras que en tu mente

resonaran por la eternidad.

Maria Neus Ramis Homar

Lluna

Caminava perduda i dins els seus ulls el cel reflexava la lluna, la seva mirada dolça i  perduda a l'infinit cercava una sortida, un raig de llum. Però ella reia atrapada al seu desig, a una realitat efímera que volava, cap un somni, i reia mes fort.  Ella seguia caminant, escoltant com branquetes cruixien al seu pas, esgarrinxant-se d'aquest soroll, la lluna ja no la mirava si no que la guardava dins el seu camí, i malgrat una espurna de tristor es claves dins al seu cor, la seva llum la il·luminava i l'envoltava empenyent-la cap un altre mon, ple de rialles i d'amor. 

Ones

Musa perduda, musa que voles

Has tornat a cercar-me

I a donarme les dolces...

Dolces paraules que escric,

dolces  paraules que tornen,

que venen volant,

o les duen les ones...

Ones que arrebasen

alges entrevesades,

ones arrastrades pel vent,

per  morir a la costa...

Costa que em mira 

costa que subjecta,

els meus peus a l'arena,

mentres miro les ones.

Maria Neus Ramis Homar

Jugues?

Jugues? I de mentres el meu cor espera

I no sap cap on anar

Jugues? I s'estremeix la meva anima

Porque no sap q pasara

Jugues? O simplement et penses que jo tambe estic jugant?

Jugues? I la meva ment s'embulla 

I boja em fas tornar

Jugues? I les teves paraules dolces

Al cel em fan arribar

Jugues? Pensaments q m'acorralen i sols em queda esperar..

i simplement i amb força pensar...

... que no estas jugant.

Maria Neus Ramis Homar

Auba

I

El sol em dona a la cara

Iluminant la meva pell

Acariant-la blanca i dolça

Acariciant-la suau amb el vent

La terra homida que m'envolta

Rebufa un nuvol de vapor

Suau aroma que evapora

Aroma de la mar.....

....que ve  del nort.

Maria de las Neus Ramis Homar

Somnis

 Bufa el vent

Arrastrant els meus somnis...

Somnis d'estiu..

Somnis que es fonen..

Somnis que volen..

I se'n van plens de gloria

La ventisca els arrastra

Tots junts al teu cor...

Cor que batega...

Cor que respira...

Cor q suspira...

I anela el record

El mar els he banya

I els envolta de sal

Mentres el meu cos s'estremeix

I et torna a somiar.

Maria neus ramis homar

DESCANS

L'aula queda buida

es va omplint de pols

mentre les quatre parets

criden el teu record.

Anys i anys d'ensenyança

posant una llavor al cor

de cada  un dels infants

que han pasat per la teva sort.

Ara ja et toca el descans

fruit de tot l'esforç

d'aquests anys de lliçons...

...Francesc Castanyer

Bon mestre i gran senyor.

Maria Neus Ramis Homar               

(poema de jubilació dedicat a un company mestre)